Dijous Llarder

 Avui que celebrem Dijous llarder o Dijous gras,  volem recuperar la història i saber d’on venen les tradicions associades a aquest dia. 

Per començar, el nom té el seu origen en la paraula llatina lardarius, que significa “gras” o llarder. 

Tradicionalment el dijous llarder que cau sempre en lluna nova, és el primer dia del Carnestoltes, però la seva història té un origen a pagès, es creu que als voltants de l’Edat Mitjana. 

En aquells temps, el dijous gras marcava la fi d’un bon període d’alimentació rica en greixos, iniciat amb la matança del porc, per Sant Martí i seguit de Nadal. Al Febrer, el rebost s’havia buidat força, però quedaven encara llardons i botifarres. La qüestió era atipar-se d’aliments prohibits a partir de l’inici de la Quaresma, temps de penitència, que és el dimecres següent. 

Per això, els aliments tradicionals del dijous gras són la coca de llardons, la botifarra d’ou o la truita amb ingredients com la botifarra o la cansalada, amb un elevat contingut de greix animal.

La botifarra d’ou, que només s’elabora durant aquesta època de l’any, és una variant de la botifarra blanca o cuita. Per preparar-la s’utilitza la carn d’espatlla del porc, que és molt melosa, s’hi afegeixen ous crus a la barreja i tallons o daus de papada o cansalada.

És un producte de reaprofitament que es va crear per allargar les reserves que tenien les famílies després de la matança del porc,  i d’aquí va sorgir aquest clàssic del Carnestoltes.

A Catalunya, el dijous gras és sobretot una festa familiar tradicional i popular. Però a alguns pobles i barris se solen fer celebracions populars o botifarrades, i a l’escola els més petits fan àpats especials seguint la tradició.